Abril de 1937:els pioners de l’Escola Nacional de Coeducació d’Arenys de Munt

Abril de 1937:els pioners de l’Escola Nacional de Coeducació d’Arenys de Munt

Francesc Forn i Salvà

Aquest any 2012, el Grup Escolar d’Arenys de Munt, avui Escola Sant Martí, complirà 75 anys de la seva inauguració, efectuada en plena guerra de 1936 a 1939. Aquest aniversari constitueix tota una fita, ja que inaugurar una escola enmig de les dificultats que comporta una situació de guerra no és un fet gaire habitual; a més, el Grup Escolar era un dels primers (potser el primer?) que la República havia construït a la nostra comarca. Aquesta efemèrides serà celebrada al llarg del 2012 per tota la comunitat educativa de l’escola Sant Martí, els mestres, els pares i els alumnes. També l’ajuntament hi contribuirà amb la declaració de l’edifici escolar com a Bé Cultural d’Interès Local.
El Col•lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt s’ha afegit a la celebració amb l’organització d’una colla d’actes, com l’atorgament de la Capa de Sant Martí a Neus Catà, filla de l’arquitecte Enric Catà, i la creació de la Ruta Catà, amb un recorregut pels edificis més emblemàtics de l’il•lustre arquitecte al nostre poble. Amb la reedició de la revista Arennios, hem volgut que l’aniversari del Grup Escolar fos el motiu central de la revista, amb la publicació d’un document sorprenent que ens permet conèixer els nom dels infants que formaren part de la primera generació que estrenà el nou Grup Escolar, els que hem anomenat pioners d’aquella Escola Nacional de Coeducació.

1. En plena guerra
El mes d’abril de 1937, la guerra iniciada a conseqüència de l’alçament militar constra la República, seguia el seu dramàtic curs, amb nombroses operacions bèl•liques.
Al llarg dels tres primers mesos de 1937 es portaren a terme les operacions miltars més importants per part de l’exèrcit del general Franco per conquerir Madrid. El seu objectiu era l’encerclament i aïllament de la capital de l’Estat. El que és conegut com a “Batalla de Madrid” tingué com a batalles més importants: la de la carretera de la Corunya, la del Jarama i la de Guadalajara. En totes tres, les tropes feixistes no aconseguiren els seus objectius davant de la contundent resistència de les tropes republicanes. Des de Catalunya fou constant l’enviament de tropes, bàsicament unitats anarquistes, i material de tota mena cap a la capital de l’Estat. En la “Batalla de Madrid” hi tingueren una actuació destacada les Brigades Internacionals, voluntaris d’arreu del món que s’allistaren per defensar la República i la llibertat.
El mes de febrer va caure la ciutat de Màlaga en mans de les tropes franquistes. El fet suposà un cop dur per a la República i encara més per la ferotge repressió que es va abatre sobre la ciutat andalusa.
La guerra es trobava en plena efervescència.

2. A Catalunya
A Catalunya, des de l’1 d’octubre que s’havia dissolt el Comitè Central de Milícies Antifeixistes, la Generalitat anà prenent el control de la situació. Josep Tarradelles, com a conseller primer, encapçalà diferents governs de concentració amb uns objectius clars de restablir l’ordre a Catalunya i d’enfrontar-se amb tots els recursos a l’amenaça militar feixista. Els lligams amb Madrid s’havien trencat i la Generalitat actuà com un Estat independent, sobrepassant de llarg les competències que li atribuïa l’Estatut de 1932. El Consell de Defensa cridà a lleves, el Consell d’Economia de Catalunya impulsà una potent indústria de guerra, el CENU (Consell de l’escola Nova Unificada) es feu càrrec de tots els nivells educatius a Catalunya…
Des dels primers mesos de la guerra, Catalunya actuà com a zona de reraguarda i acollí la immensa massa de desplaçats i refugiats a causa de les operacions militars que s’anaven desenvolupant al llarg de les terres hispanes. Els primers refugiats de guerra procedien de Madrid i dels seus entorns, ja des del novembre de 1936 quan fou decretada l’evacuació total de la capital per als nens i gent gran, amb l’objectiu d’allunyar-los dels violents combats que hi tenien lloc. Poc després també arribaren a terres catalanes els primers contingents procedents del nord de la Península, sobretot del País Basc, Santander i Astúries.

3. A Arenys de Munt
La sublevació militar del 18 de juliol fou rebuda amb molta preocupació per part de les autoritats locals d’Arenys de Munt. El record, molt recent, de les condemnes pels Fets d’octubre de 1934, juntament amb el temor d’una dura repressió, motivaren que els membres més rellevants del Centre Català Repúblicà d’Arenys de Munt fugissin cap a França. El buit de poder municipal i la notícia del fracàs del cop militar a Barcelona, portaren els membres del Comitè de Milícies Antifeixistes a fer-se càrrec de l’ajuntament el mateix dia 19 de juliol. El nou consell revolucionari estigué format per Miquel Calafell, com a nou alcalde, Francesc Sarlat, Roc Martí, Joaquim Banchs i Francesc Mora, de la CNT, i per Juan Molina, Joan Grassot, Joan Lleonart, Andreu Framis i Josep Roig, integrants del que pocs dies després seria el PSUC.
Passats els sotracs de les primeres setmanes de la revolució, les noves autoritats procuraren tornar a posar en funcionament tota la maquinària municipal i acatar, sovint a contracor, les noves directrius que anaren rebent de la Generalitat. Es reprengueren les obres del Grup Escolar, es reanudaren les obres públiques, es tornà a obrir la Biblioteca Pública Municipal… El 2 de desembre de 1936, per requeriment de la Generalitat, s’efectuà la constitució oficial de l’ajuntament, format íntegrament pels membres de la CNT i del PSUC; els membres del Centre Català Repúblicà no foren admesos com a integrants del nou consistori.
Des de les primeres setmanes de guerra, Arenys de Munt començà a rebre un nombrós contingent de refugiats. D’una banda el grup de nens de la Companyia Telefònica, procedents la seva major part de famílies residents a Saragossa, que quedaren atrapats al poble a causa de la revolta militar; d’altra banda, a mitjan mes de desembre de 1936 arribà el primer grup de madrilenys, el que seria conegut com la “Colònia madilenya”, que fou allotjat a l’edifici de Villa Josefa. Al mateix temps, es traslladaren a Arenys de Munt, nombroses famílies procedents de la capital catalana i del seus entorns que fugien, sobretot a partir del mes de març de 1937, dels continuats i cada cop més freqüents atacs per terra i per mar que rebien les poblacions catalanes per part dels vaixells i avions italians i alemanys.
La situació de guerra i la incorporació de refugiats i desplaçats, contribuí a agreujar una situació econòmica molt difícil que comportà una manca creixent d’aliments i recursos entre la gent d’Arenys de Munt.

4. Els pioners de l’Escola Graduada d’Arenys de Munt
El mes de juliol de 1936, a l’esclatar la guerra, la construcció de les noves Escoles presentava un estat molt avançat. Els tancaments i les cobertes s’havien completat i es treballava en els interiors .
Els nens i nenes d’Arenys de Munt anaven a les anomenades “Escoles velles”, a la Rambla Sant Jalpí número 55 (avui seu de l’ajuntament), un edifici que no reunia cap mena de condició higiènica, ni pedagògica i que, com va escriure Raimon Torroja en el seu informe adreçat a l’ajuntament d’abril de 1930, tots aquests inconvenients eren deguts a que el local “no ha estat construït per ser destinat a escoles, sinó que es tracta d’uns locals que eren café públic i teatre” (Raimon Torroja, Informe, 1930). La situació d’emergència que imposava la guerra hagués pogut afectar la decissió final sobre el destí de les Escoles Noves. L’edifici del nou Grup Escolar, amb una gran capacitat, hagués pogut ser destinar a acollir l’allau de refugiats, tant del centre com del nord (asturians i bascos), i mantenir els infants a les Escoles Velles. L’opció fou molt clara: els nens i nenes es traslladarien al nou edifici escolar mentre que les velles escoles, ara buides, podrien acollir els refugiats. La decissió ens mostra la gran importància que es donava a la millora de l’educació, un pas imprescindible per consolidar la nova societat que estava naixent.
A partir del mes de desembre de 1936, amb la constitució oficial de l’ajuntament a partir del requeriment de la Generalitat, el consistori ja disposà de personalitat jurídica per seguir cobrant les subvencions que es rebien del Ministerio de Instrucció Pública i Bellas Artes del govern espanyol amb destinació al Grup Escolar.
El dia 1 de gener de 1937 es va constituir el Consell Local de Primera Ensenyança. El Consell estava format per Joan Molina, President del Consell i Delegat de Cultura de l’ajuntament (el Conseller de Cultura i Transports, Joan Grassot, li encomanà la Delegació de Cultura), Josep Villarrubla i Pilar Planas, mestres i vocals del Consell, Felip Salvà com a pare de família i Antònia Torrent com a mare de família, i Josep Galcerà, secretari. En aquesta reunió s’acordà la inauguració de les noves Escoles el més aviat possible, cosa que implicava una “llimpiesa de les taules escolars, ademés s’han de construir les pissarres a la moderna o sia a la paret i procedir a la compra de material escolar per a la secció de pàrvuls” (Llibre d’Actes de l’Ajuntament, número 17, foli 75 vº). També es comentà que, tot i que es veia amb bons ulls, no es considerà oportú que els alumnes de Torrentbò assistisin al nou Grup escolar atès el cost del transport. El Consell acordà, d’altra banda, realitzar una visita al CENU a Barcelona, per conèixer de primera mà el funcionament de la nova escola. El CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada) havia assumit l’organització i el control de l’educació en tots els centres escolars de tots els nivells educatius de Catalunya; el seu objectiu fou l’impuls d’una educació laica, racional i que utilitzés el català com a eina d’ensenyament.
El mes de gener de 1937, l’arquitecte Enric Catà efectuà una visita a les obres del Grup Escolar. Un dels aspectes que trobà a faltar fou la instal•lació de llum elèctrica en tot l’edifici. Va tornar a Barcelona en tren i, just arribat a Barcelona, en una cruïlla del Passeig de Gràcia fou atropellat per un cotxe, provocant-li ferides greus, a causa de les quals va morir uns dies després.
A la sessió municipal del 5 d’abril de 1937, el Consell prengué l’acord d’efectuar el trasllat dels quatre grups-classe a les noves Escoles, una població escolar de fet d’uns 400 alumnes. El dia escollit per inaugurar l’edifici amb el primer grup de nens fou el 12 d’abril, aniversari de les eleccions municipals que portaren la República; els altres s’hi anirien traslladant a mesura que els aules estiguessin acondicionades. El nou Grup Escolar incorporava com a novetat el que havien estat la secció de pàrvuls i els grups de les Germanes Dominiques del col•legi Santa Caterina de Siena (M. Assumpció Ribas, 2002: 23), cosa que va fer augmentar el cens de dret a 580 infants, i va portar el Consell a demanar quatre mestres més al CENU.
El dia 12 d’abril de 1937, el grup de Segon Grau del mestre Josep Villarrubla es traslladà al nou Grup Escolar. Poc després, al llarg de les jornades següents, els altres grups classe s’anaren incorporant a les noves escoles, un grup de Primer amb la mestra Jacinta Recio, el de Tercer amb la mestra Maria Pilar Planas i el de Quart amb el mestre Miquel Bartoló. El mes d’abril de 1937, el CENU nomenà nous mestres per al Grup Escolar (Correspondència, 1937): Martí Esteve Feliu que es va fer càrrec del grup de Jacinta Recio a l’encetar el nou curs 1937-1938; Frederic Pedrerol, que tingué una estada breu al Grup Escolar ja que el mes d’agost de 1937, en haver-se d’incorporar a files, fou substituït per Eli Arias; el mestre Pedrerol, juntament amb Joan Oliver, Josep Mir i Maria Teresa Soler (nomenada el 25 de novembre de 1936), molt probablement, es varen fer càrrec dels grups d’infants que fins al mes de juliol de 1936 havien estat a càrrec de les Germanes Dominiques de la Anunciata. Les germanes dominiques havien hagut d’abandonar els seus llocs al col•legi i mirar de sobreviure a l’onada anticlerical que es desfermà al llarg de les primeres jornades de revolució.
Els començaments no foren fàcils i les mancances que hagueren de patir aquests primers pioners foren nombroses. Una carta escrita el 16 de setembre de 1937 i signada per tots els mestres, ens dóna a conèixer un seguit de peticions per millorar el funcionament del Grup Escolar (Correspondència, 1937). Algunes demandes eren menors i referides al funcionament: que a les aules dels petits si havien posat les taules més grans i, en canvi, a les aules dels grans les taules eren petites; trobaven a faltar una esfera terrestre i uns quants tinters a les taules bipersonals: que el mestre Vilarrubla no tenia clau i més d’un cop, a l’allargar la seva jornada, s’havia trobat tancat i havia hagut de saltar per una finestra… També reclamaven una màquina d’escriure que el Comitè s’havia endut amb l’excusa d’un excés de feina. La queixa més sentida era que cap dels mestres havia tingut ni un sol dia de vacances i, en canvi, l’absentisme dels infants havia estat molt elevat; aquest fet havia motivat que, tot i ser el mes de setembre no s’havia tancat el curs ni s’havia inaugurat el nou curs, cosa que podia comportar un desgavell més gran i un augment de les faltes d’assistència dels alumnes. Els mestres demanaven fer uns dies de vacances, del 20 de setembre a l’1 d’octubre, per donar als alumnes la sensació d’inaugurar un nou curs escolar, per poder descansar de tant de trasbals i per poder posar ordre en els petits problemes que havia comportat l’estrena del nou edifici escolar. Les peticions constitueixen una petita mostra de les dures condicions que havia d’afrontar el món educatiu enmig d’una greu situació de conflicte bèl•lic.
Malgrat tot, per als nens i nenes que estrenaren el Grup Escolar el canvi degué ser extraordinari: unes aules àmplies, amb llum i aire, uns patis on tocava el sol, uns vàters decents i una educació centrada en l’infant. Les noves escoles incorporaven un seguit de novetats d’acord amb els darrers corrents pedagògics: sala de cinematògraf, museu escolar, piscina… Les tres paraules que més es repetiren en els escrits referits al nou Grup Escolar eren: Capacitat, Higiene i Confort per als nens i nenes, és a dir, el que el nou edifici els havia d’oferir i que no havien tingut fins aquells moments.
Segona novetat important: a partir d’aquell moment les Escoles serien graduades, és a dir, s’agruparia els alumnes d’acord amb la seva edat i els seus coneixements, en quatre graus educatius. Els alumnes anirien superant i passant pels quatre nivells escolars. Fins aquell moment en cada grup-classe convivien edats i nivells ben diversos; cada grup conformava el que podríem anomenar una escola unitària.
La tercera novetat era més important perquè trencava d’arrel amb el que havia estat la concepció pedagògica dominant des de feia segles: la separació de nens i nenes. Amb el nou Grup Escolar s’encetà la coeducació, els nens i les nenes anirien junts a la mateixa aula i aprendrien a conviure i a respectar-se mútuament. El canvi fou tan important que calia reflectir-lo en el primer nom oficial que va rebre el Grup Escolar: “ESCOLA NACIONAL DE COEDUCACIÓ”.
Amb la inauguració del Grup escolar s’encetava una nova etapa en la història educativa del nostre poble. Malgrat tot, les extraordinàries dificultats que comportava una situació de guerra, amb un absentisme escolar creixent i, sobretot, la poca durada de l’experiència educativa, van comportar que les conseqüències de la nova realitat escolar fossin mínimes. El futur per a tota aquella mainada i per als seus mestres quedà escapçat des de gener de 1939. L’edifici del nou Grup Escolar restà com una promesa pendent de realització en una futura societat catalana i democràtica.

Escola Nacional de Coeducació

Primer Grau, de 6 i 7 anys( fins a 10 anys). 6 de juliol de 1937.
Mestra: Jacinta Recio
Alumnes:
1. Francisco Sánchez Martínez
2. Esperança Margenat Casals
3. Antònia Balada Vinyals
4. Francisco Roca Rosell
5. Josep Cot Torrent
6. Joan Saurí Senyal
7. Enriqueta Margenat Jaurés
8. Candelària Giménez Pérez
9. Francisca Forn Torrent
10. Teresa Cupés Fornaguera
11. Lluís Massip Teis
12. Grimas Bartolo Carrillo
13. Giner Reverter Mora
14. Rosita Penya Nogué
15. Encarnació Galera López
16. Antònia Marquès Coll
17. Dolors Colomé Expòsito
18. Margarita Bosch Muns
19. Joaquima Vila Dalmau
20. Josep Roca Maspon
21. Joaquim Torrent Pruna
22. Josep Anglada Rovira
23. Antoni Cantallops Majó
24. Francisco Catà Xandri
25. Josep Illa Tarrés
26. Joan Marín Simon
27. Josep Roig Viadé
28. Josep Martí Alsina
29. Francisco Casellas Crusat
30. Joan Roca Torrent
31. Lluís Vinyes Nialet
32. Bienvenido Vilà Camps
33. Salvador Canals Umbert
34. Pere Vila Torrent
35. Filomena Maset Solà
36. Carme Jaurés Casellas
37. Antoni Fajardo Torres
38. Josep Viaplana Auladell
39. Teresa Pruna Roig
40. Pere Soler Bosch
41. Miquel Hugas Torrent
42. Martí Brecha Utzet
43. Anita Sánchez Martínez

44. Jordi Garrell Planas
45. Mercè Coll Lleonart
46. Ramona Travesa Pruna
47. Maria Bosch Anglès
48. Francisco Belando Martínez
49. Joaquim Torrent Borrell
50. Francisca Garcia Giménez
51. Anita Bigorra Colomé
52. Rosita Terrats Rosell
53. Jordi Vila Busqués
54. Josep Catarineu Corominas
55. Josep Vives Corominas

Primer Grau, de 6 i 7 anys (fins a 9 anys). 6 de juliol de 1937.
Mestra: Mercè Palat, nomenada l’1 de novembre de 1936.
Alumnes (procedents de les dominiques):
1. Maria Rosa Cantellops Majó
2. Maria Teresa Mas Torres
3. Josep Xandri Martori
4. Pietat Roura Albó
5. Martí Torrent Catà
6. Concepció Umbert Mora
7. Joaquima Artigas Torrent
8. Martí Colomer Cortada
9. Domingo Angles Pinto
10. Joaquim Framis Aran
11. Dolors Gil Peiro
12. Joan Fuster Torrent
13. Giner Giménez Gabarró
14. Fèlix Viader Roca
15. Angeleta Torrent Barri
16. Montserrat Artigas Salvà
17. Joan Umbert Pascual
18. Pere Nogués Maset
19. Carme Salvà Casellas
20. Gertrudis Punsola Riera
21. Jaume Arigas Bigorra
22. Josefa Codina Puig
23. Carme Planet Castañé
24. Lola Roig Riera
25. Anita Parés Bigorra
26. Teresa Crusat Nogueras
27. Anna Maria Teresa Gargallo
28. Antoni Roig Alsina
29. Pilar Bosch Muns
30. Carmen Hernández
31. Juanita Marquès Coll
32. Pepita Santanach Carceller
33. Miquel Oller Riera
34. Pepita Ribas Soler
35. Montserrat Trinchant Catà
36. Josep Colomer Cot
37. Josep Puertolas Mulet
38. Feliu Parera Girona
39. Ramon Ginesta Martori
40. Jeanette Boix Navarra
41. Domingo Parera Girona
42. Maria Neus Parera Planas
43. Enriqueta Lladó Parer

Segon Grau, de 8 i 9 anys (fins a 12 anys). 6 de juliol de 1937.
Mestre: Josep Villarrubla i Pinyana
Alumnes:
1. Francisca Borrell Torrent
2. Martí Majó Torres
3. Dolors Burch Pijoan
4. Jaume Artigas Rocarols
5. Maria Teresa Musoll Gispert
6. Lluis Vives Coromines
7. Mercè Bancs Brecha
8. Martí Vila Busquets
9. Joana Garcia Salinas
10. Nicolau Marquès Colomer
11.Pepita Hernández Torres
12. Vicenç Navarro Jubany
13. Antónia Navarro Ruiz
14. Josep Roig Mas
15. Francisca Bigorra Colomer
16. Modest Colomer Martori
17. Antònia Puigduví Umbert
18. Josep Catallops Majó
19. Mercè Iglesies Teis
20. Amadeo Soler Bosch
21. Assumpció Garcia Giménez
22. Ramon Navarro Jubany
23. Maria Cantallops Casanova
24. Feliu Mussoll Burguera
25. Salvador Mussoll Burguera
26. Martí Torrent Torrent
27. Maria Roca Arcadi
28. Miquel Illa Catà
29. Martí Mora Maresme
30. Rosa Salvà Colomer
31. Martí Solé Martori
32. Francesc Ortuño Martínez
33. Jordi Vilella Soler
34. Josepa Umbert Roca
35. Joan Riba Soler
36. Francesc Colomer Expósit
37. Empar Alegre Garcia
38. Joan Jordana Maresma
39. Josep Burc Pijoan
40. Carme Alegre Garcia
41. Arcadi Bosc Roca
42. Jaume Riera Peric
43. Jordi Puigduví Umbert
44. Joan Pasqual Cantallops
45. Francesca Roca Gaspart
46. Joan Lloret Ordeig
47. Francesc Majó Torrent
48. Salvador Fontbona
49. Maria Coll Colomer
50. Genoveva Cases Lacambra
51. Andreu Framis Adam
52. Carlos Martí Alzina
53. Josep Ortiz Soler

Segon Grau, de 8 i 9 anys (fins a 13 anys). 6 de juliol de 1937.
Mestre:
Alumnes (procedents de les dominiques):
1. Joan Majó
2. Federico Roca
3. Jaume Torrent
4. Pepita Fortuny
5.Teresa Mora
6. Joan Miquel
7. Maria Colomer
8. Narcís Ordeig
9. Esteve Travesa
10. Esteve Salbanyà
11. Conxa Bosch
12. Joaquima Salvà
13. Llorenç Parra
14. Maria Rosa Rifà
15. Pere Gil
16. Antònia Bellvehí
17. Alejandro Gomis
18. Paquita Riera
19. Jordi Carreras
20. Antònia Majó
21. Simó Colomer
22. Joana Maresma
23. Rosa Cantallops
24. Eulàlia Horta
25. Angelina Pascual
26. Joan Parera
27. Núria Casals
28. Celestina Miquel
29. Agustina Pascual
30. Francesca Missé Martí
31. Remei Roura
32. Francesca Rossell
33. Francesca Missé Roca
34. Rosa Viader
35. Maria Rosa Riera
36. Margarita Cantallops
37. Josep Riera
38. Teresa Gaspart
39. Maria Bosch
40. Joaquima Ferran
41. Aurora Colomer
42. Assumpció Roca
43. Maria Espiell
44. Lourdes Artigas
45. Teresa Catarineu
46. Pepita Sala
47. Teresa Miquel

Tercer Grau, de 10, i 11 anys (fins a 13 anys). 6 de juliol de 1937.
Mestra: Maria del Pilar Planas
Alumnes:
1. Eulàlia Pascual Vives
2. Ramon Riera Vila
3. Rosita Torrent Pruna
4. Josep Vila Piñas
5. Amàlia Jaurés Torras
6. Pere Serra Perajuan
7. Magdalena Terrats Bassó
8. Josep Marquès Coll
9. Gertrudis Teis Fors
10. Antoni Alsina Salvà
11. Maria Illa Roig
12. Claudi Martori March
13. Teresa Umbert Mora
14. Francesc Galera López
15. Josep Bosch Alsina
16. Mercè Maset Solà
17. Francesc Vilà Carreras
18. Pepita Terrats Rosell
19. Martí Fradera Umbert
20. Teresa Agell Teys
21. Joaquim Vilardebó Matas
22. Montserrat Colomer Matas
23. Vicenç Prats Borrell
24. Josep Torrent Placis
25. Salvador Farrerons Artigas
26. Enric Farran Dalmau
27. Joan Balada Vinyals
28. Rosa Riera Peric
29. Josep Ortuño Martínez
30. Matilde Roura Albó
31. Jaume Casals Brecha
32. Pepita Punsola Riera
33. Vicenç Auladell Farran
34. Rosa Martori Argillés
35. Antoni Ballester Grasa
36. Joaquim Riera Vila
37. Tomàs Sànchez Martínez
38. Maria Colomer Josep
39. Lluís Salvà Umbert
40. Gertrudis Jaurés Casellas
41. Gaietà Garcia Salinas
42. Teresa Cot Torrent
43. Santiago Batallé Roca
44. Francesca Jaurés Vallalta
45. Agustí Ballester Grasa
46. Isabel Martínez Ortuño
47. Jaume Rosell Mensa
48. Joan Colomer Sesé
49. Maria Figueras Soler
50. Lluís Vergés Farran
51. Joan Riera Peric
52. Mercè Edo Horta
53. Paquito Lloret Ordeig
54. Josep Farrerons Planas
55. Daniel Paituví Martí

Tercer Grau, de 7 fins a 11 anys, 6 de juliol de 1937.
Mestre: Federico Prederol (substituït per Eli Arias). Procedents de les dominiques
Alumnes:
1. Maria Horta Cruanyes
2. Manuel Lladó Parer
3. Emília Mach Pascual
4. Maria March Pascual
5. Leonor Missé Martí
6. Marc Navarro Ruiz
7. Margarita Parera Girona
8. Montserrat Parés Bigorra
9. Ramon Riera Vernis
10. Maria Rosa Rossell Ferran
11. Josep Rovira Sarlat
12. Montserrat Arnaus Furonys
13. Josep Anglada Rovira
14. Maria Bigorra Artigas
15. Carme Bigorra Comas
16.Maria Bigorra Pardo
17. Lluïsa Borrell Parera
18. Damiana Bosch Mirats
19. Maria Colomer Casas
20. Maria Colomer Soler
21. Josefa Colomer Soler
22. Francisco Dalmau Bigorra
23. Rosa Frigola Figeras
24. Maria Fuster Torrentó
25. Núria Teis Massuet
26. Isabel Terrats Vergés
27. Jaume Teis Vinyals
28. Martí Torres Joseph
29. Rosa Umbert Missé
30. Jordi Vergés Bretxa
31. Emília Viader Roca
32. Conxa Roca Bertran
33. Mercè Roca Bertran
34. Maria Dolors Calafell Buch
35. Lluís Vernis Cadellans
36. Maria Roig Garcés
37. Josep Jaurés Torrent
38. Maria Teresa Jaurés Torrent
39. Maria Rosa Valls Avellaneda
40. Bernat Catà Noé
41. Eulàlia Guder Vives
42. Montserrat Rovira Sarlat
43. Antoni Colomer Cot
44. Encarnació Gomis Sampiña
45. Lluïsa Bassó Alsina
46. Maria Belando Martínez
47. Josep Maria Torrent Ferrer
48. Carles Puértolas Mulet
49. Carme Marín Simon
50. Agustí Ribas Mensa
51. Agustí Puértolas Mulet
52. Joan Marpons Pla
53. Agustí Castellar Gasa
54. Joan Roca Roca
55. Ginés Garcia Ballesta
56. Tomàs Làzaro Vivez

Refugiats madrilenys:
Maria Luisa Miguel Robles 12 anys
Carmen Miguel Robles 6 anys
Encarnación Miguel Robles 9 anys
Concha Sánchez Gasco 3 anys
Fernando Sánchez Gasco 10 anys
Encarnación Sánchez Gasco 7 anys
Alejandro Sánchez Gasco 5 anys
Ricardo de la Seu Martín 5 anys

Quart Grau, de 11, 12 ,13 i 14 anys, 6 de juliol de 1937.
Mestre: Miquel Bartoló
Alumnes:
1. Antoni Artigas Bigorra
2. Ramon Artigas Salvà
3. Joaquim Banchs Bretxa
4. Jordi Bretxa Salvà
5. Angela Catà Masó
6. Sió Canals Umbert
7. Joan Coromines Salvà
8. Sebastià Colomer Madas
9. Joan Cot Rovira
10. Jaume Coromines Forn
11. Joan Croanyes Croanyes
12. Josep Croanyes Miró
13. Anita Garcia Giménez
14. Antònia Giménez Pérez
15. Josep Jaurés Vallalta
16. Joan Josep Torrent
17. Maria Jordana Maresma
18. Maria Marquès Colomer
19. Gertrudis Maresma Navarra
20. Teresa Martori Sala
21. Joaquim Martori Sala
22. Joaquim Martori Roca
23. Joaquim Martori Vila
24. Isabel Mora Bigorra
25. Carles Paituví Martí
26. Octavi Paituví Martí
27. Teresa Punsola Riera
28. Joaquim Roca Torrent
29. Joan Riera Serrat
30. Pepita Riera Vallalta
31. Marina Roca Gaspart
32. Enriqueta Ruaix Madis
33. Rosenda Rucarols Catà
34. Joaquim Rossell Bretxa
35. Josep Sellés Salvà
36. Eduard Serra Perejoan
37. Jaume Teis Grimal
38. Josep Umbert Pasqual
39. Emili Vila Torrent
40. Joan Vilardebó Madas

Bibliografia

Arennios. Revista del Col•lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt. 1 al 36. Arenys de Munt, juliol de 1986 a desembre de 1996.
Fontquerni, Enriqueta i Mariona Ribalta. L’ensenyament a Catalunya durant la guerra civil. El CENU. Barcelona: Barcanova, 1982.
Forn i Salvà, Francesc. El trencament amb el vell règim: la segona República i la construcció d’un nou Grup Escolar. Argentina: L’Aixernador, 1985.
Forn i Salvà, Francesc. Petita història d’Arenys de Munt. Arenys de Mar: Llibreria El Set-Ciències, 1999. Forn i Salvà, Francesc. Els refugiats de guerra a Arenys de Munt (1936-1939). Arenys de Munt: Fulls Arenyencs de Cultura, núm. 12. Abril de 2007.
Gelpí i Vintró, Lluis. “Enric Catà i Catà, un arquitecte a peu d’obra”. Fons d’arxiu: Enric Catà i Catà (1878-1937). Girona: COAC, 2005.
Llovet, Lluis i Maite Casquete. L’Escola Sant Martí. Una part de la nostra història. Arenys de Munt: Escola Sant Martí, 1998.
Marquès, Salomó i Raimon Portell. Els mestres de
la República. Badalona: Ara llibres, 2008.
Ribas, Maria Assumpció. El col•legi Santa Caterina de Siena. Un segle de presència dominica a Arenys de Munt. Arenys de Munt: Full Arenyencs de Cultura, núm. 6. Febrer de 2002.

Fonts d’Arxiu
Llibres d’Actes de l’ajuntament d’Arenys de Munt. Arxiu Històric Municipal d’Arenys de Munt..
Correspondència. 1936-1939. Arxiu Històric Municipal d’Arenys de Munt.
Escola Nacional de Coeducació, 1937. Arxiu Històric Municipal d’Arenys de Munt.
Fons Enric Catà. Arxiu Col•lectiu pel Museu Arxiu d’Arenys de Munt.
Arxiu Joaquim Missé.

Fonts orals
Joaquima Salvà
Octavi Paituví